Solidaridad Obrera - Vocero CNT-AIT Catalunya i Balears

  • Aumentar fuente
  • Fuente predeterminada
  • Disminuir fuente
Cultura

Mateo Morral, l'anarquisme contra la monarquia

E-mail Imprimir PDF

El pròxim dimecres 16 de juliol a les 19h al Casal Pere IV, realitzarem una xerrada sobre l’anarquista i neomalthusià sabadellenc Mateo Morral, a càrrec de l’historiador, també sabadellenc, Eduard Masjuan. Masjuan és doctor en història econòmica, ha publicat diverses obres sobre el naturisme, el neomalthusianisme, l’obrerisme i l’anarquisme a l’estat espanyol, a més de col·laboracions i articles en diverses publicacions d’investigació històrica. Algunes de les seves obres són les següents:

  • Un héroe trágico del anarquismo español. Mateo Morral, 1879-1906, Barcelona: Icaria editorial, 2009.
  • “Élisée Reclus (1830-1905) i la nova cultura de la naturalesa en els medis obrers de 1900-1936″, in Ciència i compromís social. Élisée Reclus (1830-1905) i la geografia de la llibertat, Barcelona: Residència d’Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya, s2007.
  • Medis obrers i innovació cultural a Sabadell, (1900-1939), Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB, 2006.
  • La Ecología humana en el anarquismo ibérico. Urbanismo orgánico u ecológico, neomalthusianismo y naturismo social, Barcelona: Icaria editorial, 2000.
  • “El urbanismo ecológico de Patrick Geddes y Cebrià de Montoliu”, in Arturo Soria y el urbanismo europeo de su tiempo, 1894-1994, Madrid: Fundación Cultural del Colegio Oficial de Arquitectos de Madrid, 1996, pp. 51-65.
Leer más...
 

(Tarragona) Presentació i debat del llibre “No Robarás”

E-mail Imprimir PDF
Presentació i debat del llibre "No Robarás", nou quadern didàctic del col·lectiu Escola Lliure, de Barcelona. Es tracta d'una publicació pedagògica amb materials de pensament i debat, que en aquest cas tracten sobre l'empresa, la propietat, les desigualtats, etc.
Dissabte 5 de juliol, a les 19.30H.
C/ Cardenal Cervantes 18, Tarragona.
CNT Tarragona
   

Cooperatives de Treball: Illes d'autogestió en un mar capitalista

E-mail Imprimir PDF

El cooperativisme com a moviment organitzat apareix poc després del naixement del capitalisme industrial i suposa una reacció dels obrers i obreres davant de la brutalitat d'aquest sistema. Prèviament, en èpoques passades, havien existit entitats i agrupacions que tenien trets similars a les cooperatives. Un exemple d'això són les associacions d'arrendament de terres a Babilònia, o col·lectivitats pageses a Rússia, entre altres. Si bé és cert que a finals del segle XVIII i principis del XIX havien existit projectes de vida en comunitat i de caire cooperatiu, molts historiadors fixen el naixement del cooperativisme modern en l'experiència dels Pioners de Rochdale ('Rochdale Equitable Pioneers Society'), l'any 1844, amb la constitució d'un rebost comunitari entre un grup de treballadors i treballadores de la indústria tèxtil.

Des dels seus orígens, les cooperatives són concebudes com un mecanisme de defensa i, a la vegada, de solidaritat econòmica de tots aquells que som a baix, contra qui domina la societat. Durant la primera meitat del segle XIX, la classe treballadora farà ús de les cooperatives per treballar de manera autònoma, per donar feina a companys i companyes represaliades en lluites sindicals i així “netejar” el seu expedient laboral, per prestar-se calés intentant fugir de la usura o per adquirir béns de consum fora de l'economat de l'empresa o desenvolupar activitats de caire lúdic i cultural per als seus associats. Llavors no és gens estrany que a la Barcelona del primer terç del segle XX totes les tendències ideològiques que organitzaven amb més o menys èxit la classe obrera (anarquistes, socialistes i republicans) tinguessin les seves pròpies cooperatives. Molts cops les cooperatives estaven fortament vinculades als sindicats de classe, encara que a vegades la relació entre cooperatives i sindicats no fos fàcil.

Un dels trets diferencials de les cooperatives de treball és que els seus socis són a la vegada els seus treballadors. Aquesta dualitat és la font de la seva fortalesa com a projecte d'autoocupació, però també la font de totes les seves contradiccions i límits. Les cooperatives de treball són empreses controlades pels seus treballadors i poden demostrar que una empresa pot funcionar de manera assembleària i amb elements d'horitzontalitat, convertint-se així en transmissors d'un missatge molt poderós. Malgrat tot, les activitats de les cooperatives es desenvolupen en el marc del sistema capitalista, amb totes les conseqüències que comporta. La conseqüència principal és la necessitat de ser competitiu per sobreviure com a empresa i el fet de caure en l'autoexplotació per aconseguir-ho. Un altre factor que alimenta aquesta autoexplotació és la falta de finançament inicial que pateixen gran part de les cooperatives que comencen i que en la cursa d'obstacles de la competitivitat posa a moltes cooperatives de treball en una posició de clar desavantatge i que retroalimenta aquesta autoexplotació i manca de competitivitat, esdevenint així un peix que es mossega la cua.

(Treballadors cooperativistes protestant contra el tancament de Fagor, imatge d'arxiu)
Leer más...
 

Poder associatiu: Del fordisme al postfordisme (III)

E-mail Imprimir PDF

Procés històric a l'Estat espanyol

No es pot comparar el cas de l'Estat espanyol amb el d'Alemanya o el dels EEUU, ja que les condicions laborals i salarials que van obtenir els treballadors espanyols a l'època prèvia i durant l'arribada del postfordisme, es van establir dintre un marc totalitarista de connivència amb un sindicalisme vertical afecte al règim franquista. Es dóna el fet que les organitzacions sindicals que havien tingut un gran pes, UGT i CNT, estaven pràcticament extintes dins l'Estat espanyol, de manera que van començar a forjar-se lluites autònomes que criden especialment l'atenció per dues característiques:

- L'organització portada a terme a través de models que promovien l'horitzontalitat, la democràcia directa, l'assemblearisme, establint-se autèntiques comissions obreres.

- Una altra característica és l'absència de pactes que va suposar per aquestes lluites poder mostrar-se com a contrapoder obrer autònom (sense direcció política). No obstant això, aquesta situació terminaria canviant amb la irrupció de les CCOO com a sindicat estructurat i la creixent influència del PCE.

Concretament aquestes lluites autònomes s'iniciaran a la dècada dels '50, amb un estat franquista assentat. En aquest context, la primera estratègia del franquisme va ser la negació de la lluita de classes i la reafirmació de l'empresa com a unitat productiva jerarquitzada en base a un responsable.

A l'època de l'autarquia i la intervenció estatal sobre salaris, preus o mercat interior, les lluites van tenir a veure més amb la problemàtica més apressant: el creixement incontrolat de la inflació, que vindria donat pel manteniment d'un model autàrquic i d'una estructura impositiva ineficaces, així com per l'expansió de la despesa pública en resposta a la pressió obrera.

Aquesta modalitat de lluita, sens dubte, va agafar desprevingut als poders franquistes que el 1958 van mostrar la seva dubitativa estratègia en declarar l'estat d'excepció a Astúries, amb la seva cara més repressiva i mitjançant una llei de convenis col·lectius, on quedaria reconeguda l'existència de classes socials per un costat, mentre que, per un altre, es promouria una relació més directa entre productivitat i salaris.

El 1959 té lloc un esdeveniment important: el Pla d'estabilització, mitjançant el qual es posaria fi al model autàrquic començant un període de gran creixement a la dècada dels '60 (entre 1961-1973, el creixement mitjà anual acumulatiu seria del 7%), i tractant de contenir la inflació a través de la reducció de la demanda; el que tindria repercussions molt negatives sobre certs sectors industrials i l'activitat econòmica general. Tant és així que ràpidament aquesta política canviaria optant aquest cop per mantenir el desenvolupament en base al consumisme.

Leer más...
 


Página 1 de 30