Solidaridad Obrera - Vocero CNT-AIT Catalunya i Balears

  • Aumentar fuente
  • Fuente predeterminada
  • Disminuir fuente
Cultura

Periódico CNT nº 410 – Abril 2014

E-mail Imprimir PDF

Clica en el siguiente enlace para descargarlo o verlo on-line: http://cnt.es/periodico/peri%C3%B3dico-cnt-n%C2%BA-410-abril-2014

El Primero de Mayo debe servirnos para mostrar con fuerza nuestro más firme rechazo a la actual situación socioeconómica. Pero más allá de la situación actual, es necesario reivindicar y mantener el legado histórico de esa fecha y su significado. Sin querer con esto caer en la mitificación, debemos rechazar un Primero de Mayo como un simple día festivo, porque desvirtúa su origen de lucha obrera.

La lucha no puede estar sujeta al calendario, sino a la necesaria respuesta a los graves ataques que sufrimos día a día, sin olvidar nuestra justa aspiración a un mundo mejor a través de un cambio radical de la sociedad y la economía, que solo puede ser protagonizado por la clase obrera.

No vamos a enunciar aquí ni la larga lista de robos y abusos, ni las injustas condiciones a las que someten nuestras vidas los de siempre: banqueros, políticos, empresarios y demás calaña. Digamos, por simplificar, que todos los problemas forman parte de uno solo: el sistema capitalista.

Ellos, como clase social, con sus decisiones y actos persiguen un único objetivo: el de mantener sus beneficios y privilegios a través de un sistema socioeconómico basado en la dominación y la explotación del resto de las personas, considerándonos mercancía, gando sin dignidad, sin derechos ni control sobre nuestras vidas. Nos preguntamos qué es necesario para responder y actuar “como ellos”. Es decir, como una misma clase, organizada y con un único interés final: liberarnos del yugo capitalista.

Ahora es cuando tenemos que abandonar la resignación, perder el miedo, y debemos recuperar la conciencia de clase, generar y proyectar valores propios, construir alternativas reales y no solo teóricas.

Estamos obligados a hacerlo, ya que el sistema nos quiere convencer de que somos individuos inconexos, aislados, incluso mejores que otros en base a identidades culturales, religiosas, futbolísticas, nacionales… para convertirnos en meros consumidores o en simples productores. En definitiva, hacen todo lo posible para crear divisiones, barreras, fronteras que solo sirven para impedir que nos encontremos y nos reconozcamos como lo que somos: una misma clase; explotada, dominada y utilizada. Tenemos que levantarnos y plantarles batalla.

Por eso el Primero de Mayo sigue siendo importante, por su esencia internacionalista y obrera, por su valor combativo y de reivindicación. Reclamamos el Primero de Mayo por orgullo obrero, ya que históricamente fue una demostración de fuerza de los trabajadores en todo el mundo, que servía para recordarles que estábamos enfrente, dispuestos a pararlos y a derrotarlos.

Sí, el Primero de Mayo era una Huelga General mundial. Casi nada. Parece un cuento, pero no, es nuestra historia, la del Movimiento Obrero.

Por eso, ahora, Primero de Mayo, debemos continuar con la movilización, para seguir en la calle, para seguir sumando y ser más fuertes, para que los de arriba empiecen a dormir con un ojo abierto, intranquilos, porque los de abajo hemos comenzado a despertar, y nuestros sueños son sus pesadillas.

Salud y Revolución Social.

Secretariado Permanente del Comité Confederal

Leer más...
 

[Segona part] Rock and Roll, revolució individual i espoli cultural

E-mail Imprimir PDF

A la primera part d'aquest article vam introduir el Rock And Roll i el seus orígens afroamericans, vam parlar de com inclús els instruments més característics (el saxòfon i el piano) d'aquest gènere musical varen ser desplaçats progressivament per la guitarra i tot un munt d'artistes blancs que més que aportar musicalment van plagiar i desvirtuar aquella música popular.

Aquella alienada deriva ja no recordava els orígens negres de llocs com Nova Orleans, de la mà de pianistes com el mític Fats Domino que mesclaren el R&B, el Swing i la sincopa típica d'allí amb cançons com “I'm Walking” o “My Blue Heaven”, per dir-ne alguna. Orígens compartits amb grans figures del Boogie i el Jump Blues com el pioner Big Joe Turner cantant temes tant mítics com “Shake, Rattle & Rock!” o “Boogie Woogie Country Girl”. Foren uns orígens basats plenament en les estructures del blues, però amb un component poder més frívol, més divertit, més sensual també i sobretot perfecte per al ball i la gresca.

Neix, també, de la mà del ja esmentat Chuck Berry, gegant de la guitarra que va “patentar” el so característic del RnR creant-ne tot un conjunt de riffs que marcarien el futur d'aquesta música. Un músic que va tenir nombrosos conflictes racials amb les autoritats, així com el fet que tot i popularitzar-se enormement preferia dormir al seu cotxe quan estava de gira abans que dormir en els motels segregacionistes del sur dels EEUU. Temes seus com “Maybellene” (on s'hi noten les influències de la música Country) i “Rock and Roll Music” despertarien una gran atenció per part de blancs i negres, o l'immortal “Johnny B. Goode” que portà a Chuck Berry a la fama i, alhora, a una batalla pels drets d'autor amb un famós grup californià amant del surf que li van plagiar descaradament la cançó, emportant-se gairebé tota la glòria gràcies a l'ajuda de la indústria.

Però, també, el RnR va néixer d'un element marginat per la història, aquells negres amb tupè que venien dels barris més marginals del Sur, que bevien a parts iguals del Blues i el Gospel, però també de vodevils, tavernes i locals de mal ambient, de transvestits, prostitutes i drogues. Qui més representaria aquesta influència i marcaria per sempre el Rock and Roll i la història de la música és Little Richard.

Leer más...
 

[Cultura] Ressenyes dels nous llibres d'Agustín Guillamón

E-mail Imprimir PDF

Desde hace dos décadas el historiador barcelonés Agustín Guillamón Iborra lleva publicando la revista Cuadernos de Balance. Su intención es rescatar la historia del movimiento obrero revolucionario español y dar a conocer sus figuras más relevantes, no siempre bien conocidas ni tratadas por la historiografía académica de izquierdas o ni siquiera por la misma historiografía revolucionaria. Su trabajo ha sido tan extenso (Balance tiene 37 números, y además ha escrito innumerables artículos en muchas otras revistas) que poco a poco se está realizando un compendio de sus escritos y de sus investigaciones.

Como libros de recopilación, actualización y ampliación de artículos aparecidos en antiguos cuadernos de Balance, Guillamón ha ido publicando progresivamente Barricadas en Barcelona, editado por Espartaco Internacional, 2007; Los Comités de Defensa de la CNT en Barcelona (1933-1938), de Aldarull, 2011, y La Revolución de los Comités: Hambre y violencia en la Barcelona Revolucionaria. De junio a diciembre de 1936, coeditado por Aldarull y El Grillo Libertario, 2012.

En noviembre de 2013 una colaboración editorial entre Aldarull y Dskntrl-ed! acaba de sacar Los Amigos de Durruti y El Terror Estalinista en Barcelona, 1938. Para quien esté siguiendo la obra de recopilación de Guillamón, estos dos libros tratan extensivamente dos aspectos que no se conocen demasiado, puesto que nuestra atención a la hora de leer la Guerra Civil española y el proceso revolucionario ha ido a menudo por otros derroteros.

Leer más...
 

[Segona part] Poder associatiu: Del fordisme al postfordisme. ICEA

E-mail Imprimir PDF

A l'anterior Solidaridad Obrera, vam acabar aquest article referint-nos a la descentralització productiva. Els canvis més significatius pel que fa al mercat laboral i a les relacions mercantils entre empreses que, ja vam explicar, eren el de la subcontractació i la deslocalització.

En aquest nou número del diari, primer de tot farem referència als grups d'empreses.

Entenem per grups d'empreses quan les societats que integren al mateix, tot i ser independents entre si des d'una perspectiva juridicoformal, hi ha criteris de subordinació que permeten identificar, més enllà de la pluralitat aparent, una certa unitat econòmica.

Segons l'article 42 del Codi de comerç espanyol, existeix un grup quan una societat ostenta o pot ostentar, directament o indirectament, el control d'una o unes altres. En particular, es figurarà que existeix control quan una societat, que es qualificarà de dominant, es troca en relació amb una altra societat, que es qualificarà com a depenent, en alguna de les següents situacions:

- Possessió de la majoria dels drets de vot.

- Tenir la facultat de nomenar o destituir la majoria dels membres de l'òrgan d'administració.

- Poder disposar, en virtut d'acords celebrats amb tercers, de la majoria dels drets de vot.

- Haver designat amb els seus vots la majoria dels membres de l'òrgan d'administració.

Suposarà un nou model organitzatiu per fer front a les noves demandes i exigències de la producció. D'aquesta manera, l'empresa deixarà de ser una estructura centralitzada per convertir-se en un conglomerat d'unitats relacionades entre si. Mentre el proletariat pateix un procés de desmembrament, la classe dirigent es reforça i multiplica les seves relacions entre empreses.

Tot això deriva en una problemàtica laboral quan es torna difícil identificar clarament el contractant del treballador, així com el titular últim de la responsabilitat per part de l'empresa derivada de la venda de força de treball del treballador.

Leer más...
 

[Formació] Tot el que has de saber sobre les excedències laborals...

E-mail Imprimir PDF

L’excedència laboral està recollida a l’article 46 de l’Estatut dels Treballadors i estableix, com la mateixa paraula indica, un cessament temporal del lloc de treball, per tal de tenir cura d’algun familiar, fill, per tal d’emprendre un nou repte laboral o formar-se acadèmicament o professionalment.

Qui pot demanar l’excedència?

Qualsevol treballador o treballadora, independentment del tipus de contracte, jornada o torn de treball, que disposi de més d'1 any d’antiguitat a l’empresa.

Tipus dexcedència.
L’excedència podrà ser voluntària o forçosa. La forçosa, que donarà dret a la conservació del lloc i al còmput de l’antiguitat de la seva vigència, es concedirà per la designació o elecció per a un càrrec públic que impossibiliti l’assistència al treball. El reingrés s’ha de sol·licitar durant el mes següent al cessament en el càrrec públic.

L’article 46.3 de l’Estatut dels Treballadors és el que regula el dret dels treballadors a sol·licitar un període d’excedència per cuidar els seus fills i familiars.
-L’excedència per a la cura de fills es concedeix en els casos de naixement, adopció o acolliment d’un menor, ho pot fer tant l’home com la dona. L’única condició indispensable és que el nen tingui menys de tres anys. Respecte a la durada, precisament aquesta edat del nen és la que marcarà el màxim

-En el cas de la cura d’un familiar amb alguna malaltia greu o minusvalidesa, s’ha de mantenir amb ell un parentiu fins al segon grau de consanguinitat o afinitat. La persona a tenir cura pel treballador no es pot valer per si mateixa per raons d’edat, accident o malaltia, i no ha de tenir cap activitat retributiva.

L’excedència voluntària, regulada a l’article 46.2 de l’Estatut dels Treballadors, té per finalitat l’atenció a interessos personals i subjectius del treballador i està orientada a la intimitat dels mateixos. La peculiaritat d’aquesta excedència voluntària és que el treballador no té l’obligació de justificar les raons o motius que el porten a instar l’excedència, no necessita que aquests motius siguin revelats ni tampoc es requereix acreditar la certesa dels mateixos, existint un autèntic dret subjectiu del treballador a aquesta situació.


Quant de temps puc estar d’excedència?

 

Excedència

Duració mínima

Duració Màxima.

Fraccionable.

Per cuidar d’un fill.

No n’hi ha.

 

3 anys

 

Tens dret a una excedència (dividida en totes les fraccions que vulguis) per cada fill o familiar.



Per cuidar d’un

familiar

No n’hi ha.

2 anys.

Tens dret a una excedència (dividida en totes les fraccions que vulguis) per cada familiar.

Voluntària

4 mesos

5 anys

No es pot fraccionar, però pots demanar una segona excedència un cop hagin passat 4 anys des de la fi de la primera. Només tens dret a una 3era excedència en el cas que així estigui especificat al teu conveni.

Leer más...
 


Página 1 de 27