Solidaridad Obrera - Vocero CNT-AIT Catalunya i Balears

  • Aumentar fuente
  • Fuente predeterminada
  • Disminuir fuente
Actualidad

Sanciones como pésima gestión empresarial

E-mail Imprimir PDF
Efectívamente, las empresas tienen la facultad de castigar con sanciones aquellos comportamientos de los trabajadores y trabajadoras que contravengan alguna norma importante del convenio colectivo o de las normas de funcionamiento interno de la empresa. Hasta aquí, todo bastante normal.

Lo que no es tan normal es la tendencia que hay en las empresas del transporte aéreo de utilizar esta facultad sancionadora para castigar a los trabajadores “molestos”. Los más molestos entre los molestos, los que están sindicados. Una vulgar estratagema para escarmentar a la gente, que con los tiempos que corren y la falta de conciencia de clase, suele ser asustadiza.

Sin embargo, la práctica reciente demuestra que cuando una sanción se usa como represalia a los trabajadores sindicados, esta es fácilmente impugnable jurídicamente hablando. Al menos esta es la lección que extraemos en las diversas Secciones Sindicales de  la CNT de l´Hospitalet que hay en el Aeropuerto de El Prat de Llobregat. Y a juzgar por el resultado de diversas de esas sanciones, que acaban con una indemnización por daños y perjuicios para el trabajador, les sería más consecuente a las empresas no andar dando la murga y comprender que las relaciones normales entre empresa y trabajadores pasan por el diálogo y la negociación.

El caso más reciente ha sucedido con un compañero de la Sección Sindical en Swissport, con una sanción heredada de la “época flightcare”. Y ya son 11 las sanciones que en varias empresas del Aeropuerto han quedado en papel mojado. No hay mejor prueba que la vía de los hechos para demostrar que con una práctica sindical seria y coherente los trabajadores y trabajadoras tenemos mucho que ganar. El Sindicalismo debe ser una herramienta que nos defienda a tod@s y no solo a los eternos privilegiados de los sindicatos que piden el voto de vez en cuando.


 
 

Crónica del IV Encuentro Internacional "La economía de los Trabajadores"

E-mail Imprimir PDF

El pasado 9 al 12 de julio se celebró en Joao Pessoa (capital del Estado de Paraíba, Brasil) el IV Encuentro Internacional “La Economía de los Trabajadores”. Se trata de una reunión global de activistas, académicos y operarios de fábricas recuperadas, cooperativas e iniciativas autogestionadas, organizada por el Programa Facultad Abierta de la Universidad de Buenos Aires y la Incubadora de Emprendimientos Solidarios (INCUBES) de la Universidad Federal de Paraíba. Presentamos la crónica de este encuentro y de sus propias intervenciones del miembro de Instituto de Ciencias Económicas y de la Autogestión Jose Luis Carretero para el periódico Contramarcha.

Contramarcha, nº 64. Septiembre de 2013.
Periódico de Solidaridad  Obrera-Metro

A ella han acudido gentes de distintos lugares, como Argentina, Brasil, Venezuela, Cuba, México, Uruguay, Australia, Sudáfrica, España o Colombia, sin ánimo de ser exhaustivos. Las tres primeras ediciones del Encuentro se celebraron en los años 2007, 2009 y 2011, en Buenos Aires (las dos primeras) y en Ciudad de México.

En la cita de Joao Pessoa se debatió todo lo relacionado con las distintas experiencias e iniciativas autogestionarias que recorren en la actualidad América Latina, desde las fábricas recuperadas argentinas o brasileñas, a los consejos de trabajadores puestos en marca en las “industrias socialistas” venezolanas . Proyectos que conforman el esqueleto en formación de un nuevo sistema económico capaz de poner la productividad humana al servicio de las poblaciones y no a las personas a servir a los mercados financieros, y que está naciendo en los poros de la sociedad capitalista.

Leer más...
 

Vagues indefinides, no tant caduques com semblava.

E-mail Imprimir PDF
El conflicte que està protagonitzant la comunitat educativa de les Illes Balears, amb una vaga indefinida de 3 setmanes, ha posat a la primera plana mediàtica una serie de conceptes que, fins fa ben poc, els governs, patronal i el sindicalisme de concessió havien convertit en caducs. O això pensaven.

La particularitat d'aquest fenomen rau en tres factors que li donen el seu caràcter popular: un procés veritablement assembleari, la solidaritat d'un poble i la vaga indefinida com a eina definitiva.

No es pot entendre l'arrelament popular d'aquest moviment sense aquests tres eixos. Per una banda no haguera estat possible conduir amb èxit una vaga indefinida si no hi ha una participació plena, és a dir per mitjà d'un sistema horitzontal i assembleari. I no haguera estat possible arribar a 3 setmanes de vaga de no ser per la solidaritat. Una solidaritat que s'ha vist exemplificada per la convocatòria de vaga de l'alumnat i dels pares i mares, del suport de desenes d'associacions i organitzacions. Una expressió de l'ajuda mútua que ha fet exitosa aquella antiquíssima eina que significa la Caixa de Resistència, on es recullen ingressos per a resistir mentre duri la vaga indefinida.

A Granollers, l'exemple més recent d'aquest tipus de lluita va esdevenir a finals del 2012 i primers dies del 2013 quan el col·lectiu de treballadors de IMESAPI, a càrrec del manteniment municipal d'Enllumenat Públic i Dependències Municipals dels ajuntaments de Granollers i Les Franqueses del Vallès. Durant 36 dies un col·lectiu de poc més d'una vintena de treballadors van resistir gràcies al suport de bona part de la població, de la solidaritat a les desenes de manifestacions, amb un comitè de suport que va aglutinar a un bon grapat d'associacions, sindicats, partits o persones a títol individual i, efectivament, gràcies a la Caixa de Resistència que el sindicat CNT va crear i que rebre nombroses donacions.

Malauradament, l'èxit no va ser total. Ni sembla que serà, a curt plaç, el resultat de la vaga indefinida a les Balears. En aquest tipus de lluita, la veritable i sincera (la de guanyar o perdre, sense deixar de lluitar i no renunciant a la pròpia dignitat), és córrer el risc d'estancar-se i de quedar-se aïllada. Ha passat moltes ocasions, i Catalunya és un país amb una llarga història de vagues indefinides amb un perfil popular, emancipador. Cal anar més lluny, i cal estendre aquesta solidaritat a tots els camps de la problemàtica social i laboral que vivim. Els docents de les Balears ho saben, de fet poc abans de suspendre la vaga van fer un comunicat a estendre la lluita a tots els fronts i per tot l'Estat. Anar a la vaga general indefinida, sense pactes ni traïcions, amb la solidaritat i l'assemblea com a eixos del moviment és un escenari veritablement rupturista. Mentre no fem possible aquest escenari, cal doncs anar recolzant totes aquestes lluites que posen de manifest una defensa real i aferrissada dels drets socials, per això animem a tothom a acudir avui dimarts 8 d'octubre i aquest dissabte 12 d'octubre a la tarda a la Porxada a mostrar el nostre suport a la lluita dels docents de les Balears.

A Granollers, 8 d'octubre de 2013

Per Genís Ferrero,
Secretari d'Acció Sindical i Social de CNT Granollers i Comarca.

 

Nova Solidaridad Obrera, número 361

E-mail Imprimir PDF

Editorial:

NOU CURS. VELLS CANVIS.

Comença el nou curs amb una situació econòmica i política que s'eternitza fins a l'inimaginable. Reducció en els pressupostos de la Generalitat de 2.000 millons d'euros menys, en el que es una nova ronda de retallades que de forma més que sobrada superen amb escreix allò que el president de la Generalitat, anomenava el moll de l'ós de l'estat del benestar. Paral·lelament, a les Espanyes el grup popular impedeix la compareixença del president del govern espanyol per l'etern cas Bárcenas. Incompetències d'una casta política i econòmica que segueix fil per randa uns interessos totalment externs i contraris a les voluntats d'aquest poble.

S'argumenta que la sortida de la crisi econòmica, la qual ja dura més de cinc anys està a la cantonada. L'increment de les exportacions, la baixada de la taxa de cobertura, la reducció de l'apalancament del sector privat o fins i tot la disminució de la prima de risc del deute sobirà, si bé són magnituds macroeconòmiques que poden beneficiar a l'activitat econòmica, no sembla que repercuteixin molt possitivament en les condicions ni en els interessos de la nostra classe. La taxa d'atur segueix a uns nivells espectaculars, a la vegada que les condicions d'explotació en els centres de treball no sembla que hagi de disminuir. Més aviat tot el contrari.

De nou, el president de la CEOE, la patronal espanyola Joan Rosell, ha demanat noves mesures dirigides ha empitjorar les condicions de treball dels treballadors amb contracte indefinit. Noves mesures que suposadament disminuiran la taxa d'atur. Només falta recordar (com ja van dir fa uns mesos algun dirigent de la CEOE), la necessitat d'eliminar el Salari Mínim Interprofesional (SMI). El dogma liberal en la seva màxima expressió: reducció de costos laborals (salaris directes i diferits, indemnitzacions o complements salarials), increment de la flexibilitat interna en les empreses o reducció dels salaris indirectes, mitjançant la privatització de ja de per sí raquític estat del benestar. Ens volen fer creure, que empitjorant les condicions es contractarà més per part dels empresaris. Si bé això pot ser relatiament cert en les partides pressupostàries d'algunes Administracions Públiques, o en el cas d'algun treballador autònom o microempresa a l'hora de contractar algun treballador en algun moment determinat, la realitar acostuma a ser ben bé una altra. L'empresa, si no necessita el treballador, no el contractarà. Si el pot substituir o bé via millores tecnològiques (com es va fer amb la robòtica als anys 80 en el sector industrial o ara en els treballs administratius gràcies a certes aplicacions informàtiques) o bé millores organitzatives no dubtem que l'empresa ho farà. Si fruit d'una reforma laboral que permet abaratir sous o cambiar condicions de treball en benefici de l'empresa, no dubtem que l'empresa ho farà, i aquí és on està la major de les trampes, sense l'obligació d'haver de contractar nous treballadors, provocant simplement un estalvi en l'empresa. En definitiva, el que es realitza és un supossat incentiu a la contractació, fruit de teories liberals de curta volada en el mercat de treball, que plantegen en conclussió que l'empresa contractarà nous treballadors al reduir els seus costos unitaris.

Per altra banda, al reduir sous i no disminuir la taxa d'atur, el consum intern disminueix dràsticament. D'aquesta manera i de forma indirecta, una reducció continuada en la capacitat adquisitiva de la classe treballadora perjudica als comptes de resultats de una part gens despreciable del teixit productiu. Amb aquestes condicions, l'empitjorament constant de les nostres condicions de vida acaba afectant als seus propis interessos.

Més enllà del propi debat econòmic, la nostra organització seguirà actuant amb contundència durant els propers mesos per mantenir ben alts els objectius i interessos d'una classe que està sent derrotada a marxes forçades. El manteniment de drets i lluita en els llocs de treball seguirà sent una constant per part de tots els sindicats catalans de la CNT.

La crisi econòmica potser passi. El que hem de estar segurs és que l'enemic l'ha aprofitat per debilitar-nos encara més com a classe. Res tornarà a ser com abans, si és que el que hi havia era bó. Només lluitant i marcant-se com a organització on sigui possible véncer podrem ser el que abans fórem.

 

Leer más...
 


Página 20 de 62