Solidaridad Obrera - Vocero CNT-AIT Catalunya i Balears

  • Aumentar fuente
  • Fuente predeterminada
  • Disminuir fuente
Actualidad

Una jornada de contradiccions a les terres gironines

E-mail Imprimir PDF

Ens han despertat les noticies informant que el desallotjament del bloc de Salt, o com l'anomena la PAH, l'obra social de la PAH a Salt s'havia aturat, i és que des del tribunal d'Estrasburg s'ha donat l'ordre de parar el procés de desallotjament durant el plaç de dues setmanes, en les quals es valorarà quina altra opció tenen les 14 famílies que des de fa uns mesos ocupen aquest emblemàtic edifici de les terres gironines.

Leer más...
 

Sanciones como pésima gestión empresarial

E-mail Imprimir PDF
Efectívamente, las empresas tienen la facultad de castigar con sanciones aquellos comportamientos de los trabajadores y trabajadoras que contravengan alguna norma importante del convenio colectivo o de las normas de funcionamiento interno de la empresa. Hasta aquí, todo bastante normal.

Lo que no es tan normal es la tendencia que hay en las empresas del transporte aéreo de utilizar esta facultad sancionadora para castigar a los trabajadores “molestos”. Los más molestos entre los molestos, los que están sindicados. Una vulgar estratagema para escarmentar a la gente, que con los tiempos que corren y la falta de conciencia de clase, suele ser asustadiza.

Sin embargo, la práctica reciente demuestra que cuando una sanción se usa como represalia a los trabajadores sindicados, esta es fácilmente impugnable jurídicamente hablando. Al menos esta es la lección que extraemos en las diversas Secciones Sindicales de  la CNT de l´Hospitalet que hay en el Aeropuerto de El Prat de Llobregat. Y a juzgar por el resultado de diversas de esas sanciones, que acaban con una indemnización por daños y perjuicios para el trabajador, les sería más consecuente a las empresas no andar dando la murga y comprender que las relaciones normales entre empresa y trabajadores pasan por el diálogo y la negociación.

El caso más reciente ha sucedido con un compañero de la Sección Sindical en Swissport, con una sanción heredada de la “época flightcare”. Y ya son 11 las sanciones que en varias empresas del Aeropuerto han quedado en papel mojado. No hay mejor prueba que la vía de los hechos para demostrar que con una práctica sindical seria y coherente los trabajadores y trabajadoras tenemos mucho que ganar. El Sindicalismo debe ser una herramienta que nos defienda a tod@s y no solo a los eternos privilegiados de los sindicatos que piden el voto de vez en cuando.


   

Crónica del IV Encuentro Internacional "La economía de los Trabajadores"

E-mail Imprimir PDF

El pasado 9 al 12 de julio se celebró en Joao Pessoa (capital del Estado de Paraíba, Brasil) el IV Encuentro Internacional “La Economía de los Trabajadores”. Se trata de una reunión global de activistas, académicos y operarios de fábricas recuperadas, cooperativas e iniciativas autogestionadas, organizada por el Programa Facultad Abierta de la Universidad de Buenos Aires y la Incubadora de Emprendimientos Solidarios (INCUBES) de la Universidad Federal de Paraíba. Presentamos la crónica de este encuentro y de sus propias intervenciones del miembro de Instituto de Ciencias Económicas y de la Autogestión Jose Luis Carretero para el periódico Contramarcha.

Contramarcha, nº 64. Septiembre de 2013.
Periódico de Solidaridad  Obrera-Metro

A ella han acudido gentes de distintos lugares, como Argentina, Brasil, Venezuela, Cuba, México, Uruguay, Australia, Sudáfrica, España o Colombia, sin ánimo de ser exhaustivos. Las tres primeras ediciones del Encuentro se celebraron en los años 2007, 2009 y 2011, en Buenos Aires (las dos primeras) y en Ciudad de México.

En la cita de Joao Pessoa se debatió todo lo relacionado con las distintas experiencias e iniciativas autogestionarias que recorren en la actualidad América Latina, desde las fábricas recuperadas argentinas o brasileñas, a los consejos de trabajadores puestos en marca en las “industrias socialistas” venezolanas . Proyectos que conforman el esqueleto en formación de un nuevo sistema económico capaz de poner la productividad humana al servicio de las poblaciones y no a las personas a servir a los mercados financieros, y que está naciendo en los poros de la sociedad capitalista.

Leer más...
 

Vagues indefinides, no tant caduques com semblava.

E-mail Imprimir PDF
El conflicte que està protagonitzant la comunitat educativa de les Illes Balears, amb una vaga indefinida de 3 setmanes, ha posat a la primera plana mediàtica una serie de conceptes que, fins fa ben poc, els governs, patronal i el sindicalisme de concessió havien convertit en caducs. O això pensaven.

La particularitat d'aquest fenomen rau en tres factors que li donen el seu caràcter popular: un procés veritablement assembleari, la solidaritat d'un poble i la vaga indefinida com a eina definitiva.

No es pot entendre l'arrelament popular d'aquest moviment sense aquests tres eixos. Per una banda no haguera estat possible conduir amb èxit una vaga indefinida si no hi ha una participació plena, és a dir per mitjà d'un sistema horitzontal i assembleari. I no haguera estat possible arribar a 3 setmanes de vaga de no ser per la solidaritat. Una solidaritat que s'ha vist exemplificada per la convocatòria de vaga de l'alumnat i dels pares i mares, del suport de desenes d'associacions i organitzacions. Una expressió de l'ajuda mútua que ha fet exitosa aquella antiquíssima eina que significa la Caixa de Resistència, on es recullen ingressos per a resistir mentre duri la vaga indefinida.

A Granollers, l'exemple més recent d'aquest tipus de lluita va esdevenir a finals del 2012 i primers dies del 2013 quan el col·lectiu de treballadors de IMESAPI, a càrrec del manteniment municipal d'Enllumenat Públic i Dependències Municipals dels ajuntaments de Granollers i Les Franqueses del Vallès. Durant 36 dies un col·lectiu de poc més d'una vintena de treballadors van resistir gràcies al suport de bona part de la població, de la solidaritat a les desenes de manifestacions, amb un comitè de suport que va aglutinar a un bon grapat d'associacions, sindicats, partits o persones a títol individual i, efectivament, gràcies a la Caixa de Resistència que el sindicat CNT va crear i que rebre nombroses donacions.

Malauradament, l'èxit no va ser total. Ni sembla que serà, a curt plaç, el resultat de la vaga indefinida a les Balears. En aquest tipus de lluita, la veritable i sincera (la de guanyar o perdre, sense deixar de lluitar i no renunciant a la pròpia dignitat), és córrer el risc d'estancar-se i de quedar-se aïllada. Ha passat moltes ocasions, i Catalunya és un país amb una llarga història de vagues indefinides amb un perfil popular, emancipador. Cal anar més lluny, i cal estendre aquesta solidaritat a tots els camps de la problemàtica social i laboral que vivim. Els docents de les Balears ho saben, de fet poc abans de suspendre la vaga van fer un comunicat a estendre la lluita a tots els fronts i per tot l'Estat. Anar a la vaga general indefinida, sense pactes ni traïcions, amb la solidaritat i l'assemblea com a eixos del moviment és un escenari veritablement rupturista. Mentre no fem possible aquest escenari, cal doncs anar recolzant totes aquestes lluites que posen de manifest una defensa real i aferrissada dels drets socials, per això animem a tothom a acudir avui dimarts 8 d'octubre i aquest dissabte 12 d'octubre a la tarda a la Porxada a mostrar el nostre suport a la lluita dels docents de les Balears.

A Granollers, 8 d'octubre de 2013

Per Genís Ferrero,
Secretari d'Acció Sindical i Social de CNT Granollers i Comarca.

 


Página 8 de 51