Solidaridad Obrera - Vocero CNT-AIT Catalunya i Balears

  • Aumentar fuente
  • Fuente predeterminada
  • Disminuir fuente
Actualidad

Recolzem l'autogestió dels sindicats! passa't pel Xiringuito de la CNT de Cornellà!

E-mail Imprimir PDF

A la plaça de la Dona, un any més, tindrem el Xiringuito de Festes amb bona música, bon ambient, menjar, etc.

De dijous 19 al diumenge 22 de juny.

Hi esteu totes convidades!

 

Més d´una cinquantena de persones assisteixen a l’ acte de presentació del Sindicat CNT a Santa Perpetua de Mogoda.

E-mail Imprimir PDF
La xerrada es va fer per presentar el que a CNT s' anomena un nucli confederal "grup de gent afiliada al sindicat de Sabadell però que son d' una altra localitat, en aquest cas Santa Perpetua" que poden funcionar con assemblea autònoma però depenen de Sabadell per les relacions amb els altres Sindicats de CNT fins que es constitueixin com a Sindicat a Santa Perpetua.
La xerrada va tractar la importància que va tenir el sindicat a Santa Perpètua i la recuperació de la memòria Històrica així com els avenços que va aportar la autogestió obrera que va fer la CNT a Santa perpetua i arreu de Catalunya  recordant noms com Jaume Fadó Rovira. I de 25 afiliats al Sindicat.
També es va parlar de com la CNT va arribar quasi vé a la desaparició durant la dictadura i al principi de la democràcia amb el cas Escala (ara demostrat que va ser obra de l' estat) cosa que explica la por que té el poder de l' anarcosindicalisme i com lluitar contra el silenci es lluitar per la recuperació de l' anarcosindicat.
També es va parlar de la feina que fa la CNT avuí comentant la forma d' actuar del Sindicat i de com es van aconseguint victòries sindicals i es va recuperant un espai per l' anarquisme i l' anarcosindicalisme a la nostra comarca.

 

xerrada a Santa Perpètua


 

Nou número de Solidaridad Obrera [364]

E-mail Imprimir PDF

Editorial: Revoltes primaverals

Un Primer de Maig més, amb presència de C.N.T.-A.I.T. als carrers, i d'altres organitzacions més o menys afins, però no sembla que res hagi canviat. O si? A tots, propis i estranys, sorprèn com la població de l'Estat espanyol pot passar les penúries que passa i que ningú no es revolti. I més sorprèn el fet de la llarga i rica tradició revolucionària, i més encara a Catalunya. Però, realment ningú protesta? Els treballadors es limiten a demanar que això s'acabi, com més aviat millor, amb els braços caiguts?

Com sempre que es volen analitzar fenòmens socials complexos hi ha dues vessants: l'analítica, freda si es vol, que intenta fer un estudi el més científic possible, mantenint una distància respecte als fets i les persones analitzades. Doncs be, segurament ens portaríem una sorpresa si comparéssim el nombre de protestes al carrer, els episodis de repressió policial, en definitiva, el grau de conflictivitat social dels anys de la crisi-estafa amb els anys de les vagues generals a l'Estat espanyol.

Però després tenim una altra vessant, més subjectiva, individual, la que es nodreix de les percepcions personals i del que un escolta i llegeix. En aquest cas la impressió que queda és una barreja que la gent està farta i que el que es fa no serveix de res, a parts iguals. Aquest segon fet és un element certament nou, que ens descol·loca, que ens desanima, i que fa abandonar la lluita perquè l'única cosa que pot passar és que un mosso d'esquadra ens doni una pallissa, o bé al carrer o bé a l'ombra d'una garjola.

En el passat els polítics, molt de tant en tant però passava, dimitien. Ara en canvi tenim exemples com els de Duran i Lleida que no té cap rubor en, després de sentir un tall de veu propi a la ràdio on assegurava que si es demostrava que el seu partit s'havia finançat il·legalment ell plegava, es fa l'ofès i diu que res de dimitir, que tot és un complot contra la seva persona.

Fa uns anys es feien vagues generals per aturar atacs als drets dels treballadors, i de vegades es guanyaven, que vol dir que els polítics rectificaven. Ara els veritables amos de la situació, els banquers i grans empresaris, salten d'alegria quan es convoca una vaga, perquè no hauran de pagar el sou dels seus empleats durant aquell dia. És complicat revertir aquesta situació si els dos grans sindicats d'aquest país fan una vaga general contra la darrera reforma laboral per obligació, i mesos més tard participen a actes amb els mateixos polítics responsables d'aquesta agressió.

I què ha canviat doncs en aquest temps? Senzillament la correlació de forces. Els defensors del capitalisme són més poderosos que els que el combatem. Assistim ara a una veritable revolució de dretes, on s'intenta, en un lapse de temps molt curt, desmantellar l'estat del benestar que es va atorgar a la classe treballadora després de la Segona Guerra Mundial per tal d'aplacar mals pitjors, com revoltes socials. Això mai hagués estat possible si els poderosos, els rics, no se sentissin amb la força suficient com per aniquilar el seu enemic de classe, els treballadors.

Aquest any la primavera astronòmica acaba el 21 de juny, així que encara tenim temps de fer honor a la nostra tradició revolucionària i mirar de canviar les coses. Fets com els de la manifestació de la tarda del Primer de Maig demostren que hi ha un malestar latent, que hi ha una quantitat cada cop més gran de la població que no veu sortida i que, més tard o més d'hora esclatarà. No s'ha de tenir por a aquest esclat, segur que el que succeeixi, que el que es construeixi entre tots i totes no serà pitjor que el que ara tenim. Cal doncs practicar aquesta sana gimnàstica revolucionària que propugnaven aquells que van lluitar abans que nosaltres, per tal que tots i totes estem preparats.

 

Leer más...
 

[Manresa] Xerrada: "Prou de baixar el cap, organitza't i lluita"

E-mail Imprimir PDF

Xerrada a Manresa, Dissabte 14 de Juny a les 19:00h.

AUTODEFENSA LABORAL, a càrrec de la CNT Manresa.

 

Repensar l'anarquia: xerrada amb Carlos Taibo a Hospitalet

E-mail Imprimir PDF

CARLOS TAIBO es profesor de Ciencia Política y de la Administración en la Universidad Autónoma de Madrid.

Es autor de una veintena de libros, relativos a las transiciones en la Europa central y oriental contemporánea. Entre ellos se cuentan La Unión Soviética de Gorbachov,  Las fuerzas armadas en la crisis del sistema soviético, Crisis y cambio en la Europa del Este, La transición política en la Europa del Este; (en colaboración con Carmen González) o Las transiciones en la Europa central y oriental por citar algunos de ellos.

En los últimos años se ha interesado por materias más generales, como lo testimonian los libros Cien preguntas sobre el nuevo desorden, Guerra entre barbaries, ¿Hacia dónde nos lleva Estados Unidos?, No es lo que nos cuentan. Una crítica de la Unión Europea realmente existente, Movimientos de resistencia frente a la globalización capitalista, Sobre política, mercado y convivencia; (en colaboración con el escritor José Luis Sampedro), Neoliberales, neoconservadores, aznarianos. Ensayos sobre el pensamiento de la derecha lenguaraz  o Nada será como antes. Sobre el movimiento 15-M, entre un largo etcétera de tan recomendable lectura para anarquistas, libertarios, anarcosindicalistas o simplemente para todo aquel que quiera una visión inteligente y acertada de los movimientos sociales, colectivos, nuevos y viejos partidos políticos  o del orden mundial existente que nos oprime.

“Repensar la anarquía. Acción directa, autogestión, autonomía”. Título del libro que da nombre a la charla-debate que tendrá lugar el día 25 de Junio en el Centre Cultural Sant Josep, es un libro que en apenas 174 páginas repasa debates actuales del movimiento libertario, de lectura fácil pero no por ello menos reflexiva obliga al lector a replantearse muchos de los conceptos, quizá erróneos, que se han ido formando sobre nuevos partidos, movimientos sociales, la socialdemocracia o temas tan actuales como el feminismo o el ecologismo.

Os esperamos el día 25 de Junio en el Centre Cultural Sant Josep a partir de las 18:30.

 


Página 3 de 59