Solidaridad Obrera - Vocero CNT-AIT Catalunya i Balears

  • Aumentar fuente
  • Fuente predeterminada
  • Disminuir fuente
Solidaridad Obrera - Vocero CNT-AIT Catalunya i Balears

Últimas novedades de editoriales alternativas

E-mail Imprimir PDF

 

Leer más...
 

Poder associatiu: Del fordisme al postfordisme (III)

E-mail Imprimir PDF

Procés històric a l'Estat espanyol

No es pot comparar el cas de l'Estat espanyol amb el d'Alemanya o el dels EEUU, ja que les condicions laborals i salarials que van obtenir els treballadors espanyols a l'època prèvia i durant l'arribada del postfordisme, es van establir dintre un marc totalitarista de connivència amb un sindicalisme vertical afecte al règim franquista. Es dóna el fet que les organitzacions sindicals que havien tingut un gran pes, UGT i CNT, estaven pràcticament extintes dins l'Estat espanyol, de manera que van començar a forjar-se lluites autònomes que criden especialment l'atenció per dues característiques:

- L'organització portada a terme a través de models que promovien l'horitzontalitat, la democràcia directa, l'assemblearisme, establint-se autèntiques comissions obreres.

- Una altra característica és l'absència de pactes que va suposar per aquestes lluites poder mostrar-se com a contrapoder obrer autònom (sense direcció política). No obstant això, aquesta situació terminaria canviant amb la irrupció de les CCOO com a sindicat estructurat i la creixent influència del PCE.

Concretament aquestes lluites autònomes s'iniciaran a la dècada dels '50, amb un estat franquista assentat. En aquest context, la primera estratègia del franquisme va ser la negació de la lluita de classes i la reafirmació de l'empresa com a unitat productiva jerarquitzada en base a un responsable.

A l'època de l'autarquia i la intervenció estatal sobre salaris, preus o mercat interior, les lluites van tenir a veure més amb la problemàtica més apressant: el creixement incontrolat de la inflació, que vindria donat pel manteniment d'un model autàrquic i d'una estructura impositiva ineficaces, així com per l'expansió de la despesa pública en resposta a la pressió obrera.

Aquesta modalitat de lluita, sens dubte, va agafar desprevingut als poders franquistes que el 1958 van mostrar la seva dubitativa estratègia en declarar l'estat d'excepció a Astúries, amb la seva cara més repressiva i mitjançant una llei de convenis col·lectius, on quedaria reconeguda l'existència de classes socials per un costat, mentre que, per un altre, es promouria una relació més directa entre productivitat i salaris.

El 1959 té lloc un esdeveniment important: el Pla d'estabilització, mitjançant el qual es posaria fi al model autàrquic començant un període de gran creixement a la dècada dels '60 (entre 1961-1973, el creixement mitjà anual acumulatiu seria del 7%), i tractant de contenir la inflació a través de la reducció de la demanda; el que tindria repercussions molt negatives sobre certs sectors industrials i l'activitat econòmica general. Tant és així que ràpidament aquesta política canviaria optant aquest cop per mantenir el desenvolupament en base al consumisme.

Leer más...
 

[Memòria Històrica] La Querella Argentina

E-mail Imprimir PDF

(Fotografia: Presentació de la Querella a Argentina).

- ¿Cuándo y quiénes presentan la Querella contra el genocidio franquista en Argentina?

Inés García Holgado y Darío Rivas, familiares de asesinados y desaparecidos, junto con la ARMH española y diversas organizaciones y personalidades argentinas, ligadas a la recuperación de la memoria y la defensa de los DDHH, presentaron el 14 de abril de 2010 una querella por genocidio y/o crímenes de lesa humanidad.

- ¿Cómo es el trato y el trabajo con las otras organizaciones?

El habitual en cualquier lucha unitaria, la horizontalidad y la transparencia garantizan una convivencia cómoda. El acuerdo de mínimos se basa en la defensa de los DDHH al amparo de la doctrina humanitaria internacional y la jurisdicción universal como garante ante la impunidad de los crímenes de guerra, genocidio y crímenes de lesa humanidad del franquismo. Nos une la reivindicación de tres derechos básicos: verdad, justicia y reparación (incluidas las garantías de no repetición).

- En algunos medios, hacéis referencia a retirar la ley de Amnistía de 1977. ¿Es esta ley un freno a la justicia?

Es más que eso, es la piedra angular del modelo español de impunidad. Se trata de una "ley de punto final" y, como tal, nula de pleno derecho como se lo ha advertido repetidamente la ONU al gobierno español en periódicas amonestaciones. El hecho de que la suscribieran también partidos antifranquistas de izquierda y nacionalistas no la dota de legitimidad, sino que refleja la colaboración necesaria de la clase política demócrata con la impunidad franquista.

Los presos antifranquistas no fueron amnistiados, sólo indultados. Se suspendió su condena, pero las sentencias de los tribunales franquistas siguen siendo firmes. Por contra, se legitimaron los crímenes franquistas y se perpetuó la impunidad con la inserción de unas breves líneas donde se blindaba la impunidad de los franquistas.

La Ley de Memoria Histórica, lejos de cuestionar la Ley de Amnistía, perpetúa una vez más la impunidad franquista, tal como lo denuncia la misma Amnistía Internacional que la cataloga de nueva ley de punto final.

Leer más...
 

Cooperatives de Treball: Illes d'autogestió en un mar capitalista

E-mail Imprimir PDF

El cooperativisme com a moviment organitzat apareix poc després del naixement del capitalisme industrial i suposa una reacció dels obrers i obreres davant de la brutalitat d'aquest sistema. Prèviament, en èpoques passades, havien existit entitats i agrupacions que tenien trets similars a les cooperatives. Un exemple d'això són les associacions d'arrendament de terres a Babilònia, o col·lectivitats pageses a Rússia, entre altres. Si bé és cert que a finals del segle XVIII i principis del XIX havien existit projectes de vida en comunitat i de caire cooperatiu, molts historiadors fixen el naixement del cooperativisme modern en l'experiència dels Pioners de Rochdale ('Rochdale Equitable Pioneers Society'), l'any 1844, amb la constitució d'un rebost comunitari entre un grup de treballadors i treballadores de la indústria tèxtil.

Des dels seus orígens, les cooperatives són concebudes com un mecanisme de defensa i, a la vegada, de solidaritat econòmica de tots aquells que som a baix, contra qui domina la societat. Durant la primera meitat del segle XIX, la classe treballadora farà ús de les cooperatives per treballar de manera autònoma, per donar feina a companys i companyes represaliades en lluites sindicals i així “netejar” el seu expedient laboral, per prestar-se calés intentant fugir de la usura o per adquirir béns de consum fora de l'economat de l'empresa o desenvolupar activitats de caire lúdic i cultural per als seus associats. Llavors no és gens estrany que a la Barcelona del primer terç del segle XX totes les tendències ideològiques que organitzaven amb més o menys èxit la classe obrera (anarquistes, socialistes i republicans) tinguessin les seves pròpies cooperatives. Molts cops les cooperatives estaven fortament vinculades als sindicats de classe, encara que a vegades la relació entre cooperatives i sindicats no fos fàcil.

Un dels trets diferencials de les cooperatives de treball és que els seus socis són a la vegada els seus treballadors. Aquesta dualitat és la font de la seva fortalesa com a projecte d'autoocupació, però també la font de totes les seves contradiccions i límits. Les cooperatives de treball són empreses controlades pels seus treballadors i poden demostrar que una empresa pot funcionar de manera assembleària i amb elements d'horitzontalitat, convertint-se així en transmissors d'un missatge molt poderós. Malgrat tot, les activitats de les cooperatives es desenvolupen en el marc del sistema capitalista, amb totes les conseqüències que comporta. La conseqüència principal és la necessitat de ser competitiu per sobreviure com a empresa i el fet de caure en l'autoexplotació per aconseguir-ho. Un altre factor que alimenta aquesta autoexplotació és la falta de finançament inicial que pateixen gran part de les cooperatives que comencen i que en la cursa d'obstacles de la competitivitat posa a moltes cooperatives de treball en una posició de clar desavantatge i que retroalimenta aquesta autoexplotació i manca de competitivitat, esdevenint així un peix que es mossega la cua.

(Treballadors cooperativistes protestant contra el tancament de Fagor, imatge d'arxiu)
Leer más...
 

[Opinió] Can Vies des de la finestra

E-mail Imprimir PDF

(Fotografia: Guye Sancho)

Després de la concentració del dijous 29 de maig, que tenia com a voluntat dirigir-se a la comissaria de Les Corts per protestar contra els empresonaments massius dels anteriors dies de manifestació en favor del Centre Social Ocupat de Can Vies, es va iniciar, a les onze, una nova onada de càrregues policials.

A les dotze de la nit, un jove d'una edat propera als 18 anys caminava pel carrer Gayarre de Sants acompanyat per tres homes d'uns trenta anys. Parlaven de l'última envestida de la brigada mòbil quan, sobtadament, els tres adults es llançaren al damunt del jove per detenir-lo; eren mossos d'esquadra vestits de carrer.

En menys de dos minuts, nombrosos reforços policials comparegueren a l'escenari de la detenció. Dos furgons de la policia catalana i una desena d'agents de paisà ocuparen la intersecció del carrer Gayarre amb el carrer del Rei Martí per tal de reduir el jove.

Els veïns més propers al lloc dels fets, des dels balcons i finestres, clamaven als policies perquè aturessin la violència amb la que tractaven al jove ja al terra emmanillat. Es podien escoltar crits i lemes contra els Mossos d'Esquadra i fins i tot es van arribar a llançar objectes als agents com ous o cartrons. Més sorprenent encara va ser la veu d'un home que cridà: "Veig aquest noi cada nit a la biblioteca. Deixin d'agredir-lo".

Probablement, aquesta escena no es diferencia gaire de les escenes que les més de seixanta detencions que es donaren entre dilluns i dijous van produir. De totes formes, podem extreure algunes conclusions dels fets relatats que tan sols tenen l'especificitat d'haver estat presenciats, des de la finestra de casa seva, pel qui escriu aquestes paraules.

El carrer citat es troba a deu minuts de Can Vies i de la Plaça de Sants (centre de totes les concentracions en favor del CSO); això són més de 600 metres de distància. Mentre els mitjans de comunicació massius i l'alcaldia tractaven de reduir els fets d'aquells dies a una mera revolta en defensa d'un centre ocupat, moltes de les veïnes de Sants ja van intuir, des de dilluns, que els cossos antidisturbis dels Mossos d'Esquadra no tenien exclusivament la missió de sufocar les manifestacions en suport a Can Vies. La seva presència a Sants, en poques hores, es convertí en una ocupació "militar" en tota regla, que volia acabar amb les aspiracions anticapitalistes d'un barri sencer. No es pot entendre si no el gran desplegament policial que abastava des de L'Hospitalet de Llobregat fins a zones properes a la Plaça de Sants i que inclús arribava a Les Corts. No es comprèn aquell soroll que a les nits entrava amenaçador a les cases de milers de persones; l’helicòpter dels Mossos d'Esquadra vigilant els carrers. No té sentit que la delegació del govern a Catalunya demanés al Ministeri d'Interior espanyol un contingent policial per augmentar la repressió contra els insubmisos.

Leer más...
 

Model energètic, bombolla elèctrica i MAT.

E-mail Imprimir PDF

El model elèctric

El model energètic i elèctric català és altament dependent dels combustibles fòssils i nuclears. Així doncs, l’actual encariment d’aquests combustibles i l’esgotament de les reserves (peak oil, peak urani) col·loca Catalunya en una situació extremadament delicada.

El sistema elèctric planejat per l’oligopoli elèctric espanyol, mitjançant el govern de l’Estat espanyol i amb connivència total del govern de la Generalitat de Catalunya, consisteix en un model centralitzat, amb potents sistemes de producció no renovable, i que necessita grans línies de transport de gran potència i Molt Alta Tensió (MAT), a part de grans subestacions per a la transformació i distribució. Per tant, tota una xarxa d'infraestructures que responen a les necessitats d’aquest model.

Els darrers Reial decrets -Real Decreto Autoconsum- sobre la regulació de la producció d’energia elèctrica a partir de fonts renovables i l’autoconsum elèctric, fan ben palesa aquesta situació, i quin és el model a què ens aboquen les elits extractives i l’oligopoli elèctric.

Aquest model, per a un país com el nostre, amb una dependència energètica de l’exterior altíssima (a Catalunya arriba a ser del 96%), és caduc i un carreró sense sortida i, el més important, totalment suïcida per a la nostra societat.

Una de les millors maneres de forçar l’inici de la ruptura d’aquest model, ara mateix, és fer oposició total a les noves xarxes de transport. Oposició a qualsevol nou traçat de la xarxa de transport, tant a nivell nacional com d’interconnexió amb França, ja que si se’ls limita la capacitat de venda a Europa, el sistema plantejat caurà pel seu propi pes degut als seus enormes excedents, pel que fa a capacitat elèctrica.

Actualment ens trobem en una fase força avançada de la construcció del segon tram de la MAT, entre Bescanó i Santa Llogaia d’Àlguema. Un traçat de 44 km i 118 torres, amb una capacitat de transport aproximada segons projecte de 6000 MW(3000 MW per 2 circuits). Creiem que ara és el moment idoni, degut a les circumstàncies conjunturals, per aturar aquesta infraestructura.

Si no bloquegem la MAT, donarem vida al model actual, impossibilitant cap mena de transició de model, i menys encara, cap a la sobirania energètica de Catalunya i de tots els catalans.

És obvi també, que no hi haurà cap mena d’independència política de Catalunya sense tenir un grau elevat d’independència energètica.

Leer más...
 


Página 6 de 185