Solidaridad Obrera - Vocero CNT-AIT Catalunya i Balears

  • Aumentar fuente
  • Fuente predeterminada
  • Disminuir fuente
Solidaridad Obrera - Vocero CNT-AIT Catalunya i Balears

Model energètic, bombolla elèctrica i MAT.

E-mail Imprimir PDF

El model elèctric

El model energètic i elèctric català és altament dependent dels combustibles fòssils i nuclears. Així doncs, l’actual encariment d’aquests combustibles i l’esgotament de les reserves (peak oil, peak urani) col·loca Catalunya en una situació extremadament delicada.

El sistema elèctric planejat per l’oligopoli elèctric espanyol, mitjançant el govern de l’Estat espanyol i amb connivència total del govern de la Generalitat de Catalunya, consisteix en un model centralitzat, amb potents sistemes de producció no renovable, i que necessita grans línies de transport de gran potència i Molt Alta Tensió (MAT), a part de grans subestacions per a la transformació i distribució. Per tant, tota una xarxa d'infraestructures que responen a les necessitats d’aquest model.

Els darrers Reial decrets -Real Decreto Autoconsum- sobre la regulació de la producció d’energia elèctrica a partir de fonts renovables i l’autoconsum elèctric, fan ben palesa aquesta situació, i quin és el model a què ens aboquen les elits extractives i l’oligopoli elèctric.

Aquest model, per a un país com el nostre, amb una dependència energètica de l’exterior altíssima (a Catalunya arriba a ser del 96%), és caduc i un carreró sense sortida i, el més important, totalment suïcida per a la nostra societat.

Una de les millors maneres de forçar l’inici de la ruptura d’aquest model, ara mateix, és fer oposició total a les noves xarxes de transport. Oposició a qualsevol nou traçat de la xarxa de transport, tant a nivell nacional com d’interconnexió amb França, ja que si se’ls limita la capacitat de venda a Europa, el sistema plantejat caurà pel seu propi pes degut als seus enormes excedents, pel que fa a capacitat elèctrica.

Actualment ens trobem en una fase força avançada de la construcció del segon tram de la MAT, entre Bescanó i Santa Llogaia d’Àlguema. Un traçat de 44 km i 118 torres, amb una capacitat de transport aproximada segons projecte de 6000 MW(3000 MW per 2 circuits). Creiem que ara és el moment idoni, degut a les circumstàncies conjunturals, per aturar aquesta infraestructura.

Si no bloquegem la MAT, donarem vida al model actual, impossibilitant cap mena de transició de model, i menys encara, cap a la sobirania energètica de Catalunya i de tots els catalans.

És obvi també, que no hi haurà cap mena d’independència política de Catalunya sense tenir un grau elevat d’independència energètica.

Leer más...
 

Recolzem l'autogestió dels sindicats! passa't pel Xiringuito de la CNT de Cornellà!

E-mail Imprimir PDF

A la plaça de la Dona, un any més, tindrem el Xiringuito de Festes amb bona música, bon ambient, menjar, etc.

De dijous 19 al diumenge 22 de juny.

Hi esteu totes convidades!

 

Nou número de Solidaridad Obrera [364]

E-mail Imprimir PDF

Editorial: Revoltes primaverals

Un Primer de Maig més, amb presència de C.N.T.-A.I.T. als carrers, i d'altres organitzacions més o menys afins, però no sembla que res hagi canviat. O si? A tots, propis i estranys, sorprèn com la població de l'Estat espanyol pot passar les penúries que passa i que ningú no es revolti. I més sorprèn el fet de la llarga i rica tradició revolucionària, i més encara a Catalunya. Però, realment ningú protesta? Els treballadors es limiten a demanar que això s'acabi, com més aviat millor, amb els braços caiguts?

Com sempre que es volen analitzar fenòmens socials complexos hi ha dues vessants: l'analítica, freda si es vol, que intenta fer un estudi el més científic possible, mantenint una distància respecte als fets i les persones analitzades. Doncs be, segurament ens portaríem una sorpresa si comparéssim el nombre de protestes al carrer, els episodis de repressió policial, en definitiva, el grau de conflictivitat social dels anys de la crisi-estafa amb els anys de les vagues generals a l'Estat espanyol.

Però després tenim una altra vessant, més subjectiva, individual, la que es nodreix de les percepcions personals i del que un escolta i llegeix. En aquest cas la impressió que queda és una barreja que la gent està farta i que el que es fa no serveix de res, a parts iguals. Aquest segon fet és un element certament nou, que ens descol·loca, que ens desanima, i que fa abandonar la lluita perquè l'única cosa que pot passar és que un mosso d'esquadra ens doni una pallissa, o bé al carrer o bé a l'ombra d'una garjola.

En el passat els polítics, molt de tant en tant però passava, dimitien. Ara en canvi tenim exemples com els de Duran i Lleida que no té cap rubor en, després de sentir un tall de veu propi a la ràdio on assegurava que si es demostrava que el seu partit s'havia finançat il·legalment ell plegava, es fa l'ofès i diu que res de dimitir, que tot és un complot contra la seva persona.

Fa uns anys es feien vagues generals per aturar atacs als drets dels treballadors, i de vegades es guanyaven, que vol dir que els polítics rectificaven. Ara els veritables amos de la situació, els banquers i grans empresaris, salten d'alegria quan es convoca una vaga, perquè no hauran de pagar el sou dels seus empleats durant aquell dia. És complicat revertir aquesta situació si els dos grans sindicats d'aquest país fan una vaga general contra la darrera reforma laboral per obligació, i mesos més tard participen a actes amb els mateixos polítics responsables d'aquesta agressió.

I què ha canviat doncs en aquest temps? Senzillament la correlació de forces. Els defensors del capitalisme són més poderosos que els que el combatem. Assistim ara a una veritable revolució de dretes, on s'intenta, en un lapse de temps molt curt, desmantellar l'estat del benestar que es va atorgar a la classe treballadora després de la Segona Guerra Mundial per tal d'aplacar mals pitjors, com revoltes socials. Això mai hagués estat possible si els poderosos, els rics, no se sentissin amb la força suficient com per aniquilar el seu enemic de classe, els treballadors.

Aquest any la primavera astronòmica acaba el 21 de juny, així que encara tenim temps de fer honor a la nostra tradició revolucionària i mirar de canviar les coses. Fets com els de la manifestació de la tarda del Primer de Maig demostren que hi ha un malestar latent, que hi ha una quantitat cada cop més gran de la població que no veu sortida i que, més tard o més d'hora esclatarà. No s'ha de tenir por a aquest esclat, segur que el que succeeixi, que el que es construeixi entre tots i totes no serà pitjor que el que ara tenim. Cal doncs practicar aquesta sana gimnàstica revolucionària que propugnaven aquells que van lluitar abans que nosaltres, per tal que tots i totes estem preparats.

 

Leer más...
 

[Formació] Tot allò que has de saber sobre... assetjament laboral

E-mail Imprimir PDF

Article aparegut a Solidaridad Obrera número 364. Versió llarga:

Conferència sobre assetjament laboral

(Fotografia extreta de la web: http://www.sedisem.net/eventos_esp05.htm)

La ponent és Marina Parés, presidenta de l'associació SEDISEM, que és el servei europeu d'informació sobre el mobbing; és també webmaster de la pàgina web acosomoral.org, ha donat moltes conferències sobre temes d'assetjament al Canadà, Veneçuela, Mèxic, Equador, Colòmbia... és pèrita en assetjament, és a dir que fa informes que serveixen de prova en un judici.

Primer de tot, des del sindicat, davant d'una persona que et diu que pateix assetjament, s'ha de veure si realment és aquesta problemàtica o una altra. Per això, cal definir el concepte d'assetjament laboral o mobbing.

El mobbing és assetjar, insultar, a vegades colpejar, és denigrar, normalment sol ser un grup contra una persona de manera freqüent i sistemàtica, que cedeix als desitjos d'un instigador principal, que és un manipulador. La finalitat és que la persona que està sent assetjada marxi de l'organització amb la pèrdua dels beneficis socials que pugui tenir.

Els elements que intervenen en un assetjament són tres: un és l'instigador principal, l'altre és tota la camarilla amb la que aquest primer s'envolta i, per últim, els testimonis muts. Sense cap dels tres, la situació d'assetjament no es produiria.

L'instigador és l'assetjador principal, és la persona que decideix a qui s'ha d'assetjar, s'envolta d'altres treballadors perquè li donin coixí, perquè li donin credibilitat a la seva versió a l'hora d'atacar una altra persona. Per manipular, pot utilitzar dues maneres, la primera adulant (ex.: tu ets molt important, sense tu no podríem estar...), o bé amb la pena (ex.: fixa't què m'ha fet aquest altre company, que m'ha insultat...). Amb aquestes dues maneres, es va guanyant la confiança dels altres treballadors.

Leer más...
 

Més d´una cinquantena de persones assisteixen a l’ acte de presentació del Sindicat CNT a Santa Perpetua de Mogoda.

E-mail Imprimir PDF
La xerrada es va fer per presentar el que a CNT s' anomena un nucli confederal "grup de gent afiliada al sindicat de Sabadell però que son d' una altra localitat, en aquest cas Santa Perpetua" que poden funcionar con assemblea autònoma però depenen de Sabadell per les relacions amb els altres Sindicats de CNT fins que es constitueixin com a Sindicat a Santa Perpetua.
La xerrada va tractar la importància que va tenir el sindicat a Santa Perpètua i la recuperació de la memòria Històrica així com els avenços que va aportar la autogestió obrera que va fer la CNT a Santa perpetua i arreu de Catalunya  recordant noms com Jaume Fadó Rovira. I de 25 afiliats al Sindicat.
També es va parlar de com la CNT va arribar quasi vé a la desaparició durant la dictadura i al principi de la democràcia amb el cas Escala (ara demostrat que va ser obra de l' estat) cosa que explica la por que té el poder de l' anarcosindicalisme i com lluitar contra el silenci es lluitar per la recuperació de l' anarcosindicat.
També es va parlar de la feina que fa la CNT avuí comentant la forma d' actuar del Sindicat i de com es van aconseguint victòries sindicals i es va recuperant un espai per l' anarquisme i l' anarcosindicalisme a la nostra comarca.

 

xerrada a Santa Perpètua


 

(Tarragona) Quinta concentración en apoyo al delegado sindical despedido en ISBAN-Panel Sistemas

E-mail Imprimir PDF

El pasado jueves 5 de mayo, la CNT de Tarragona volvió a apoyar al delegado sindical despedido por ISBAN-Panel Sistemas en una jornada de lucha internacional donde se hicieron nuevos piquetes informativos en las puertas de las oficinas del Banco Santander.

Recordemos que el trabajador fue despedido a raíz de crear la sección sindical y ser nombrado delegado de la misma -a pesar de que días antes había sido felicitado por la empresa por su gran labor y buen hacer-, dejando claro que nos encontramos ante un clarísimo caso de fuerte represión sindical.

Es ya la quinta concentración que se realiza al respecto en Tarragona. Durante la jornada se desplegó una pancarta y se repartieron cientos de octavillas informando a clientes y vecinos.

CNT Tarragona

 


Página 6 de 184