Solidaridad Obrera - Vocero CNT-AIT Catalunya i Balears

  • Aumentar fuente
  • Fuente predeterminada
  • Disminuir fuente
Solidaridad Obrera - Vocero CNT-AIT Catalunya i Balears

La companya Concha Pérez ens ha deixat

E-mail Imprimir PDF

Aquesta matinada ha mort Concha Pérez, miliciana del 36 i lluitadora anarquista. Aquesta tarda s'obrirà la capella ardent al cementiri de Les Corts a les 18h i l'enterrament serà demà a les 14:15 en el mateix lloc.

Que la terra et sigui lleu companya!

Leer más...
 

Manifest 1er de Maig 2014: lluitaren llavors, lluitarem avui

E-mail Imprimir PDF

Hem d’ignorar la propaganda del sistema, fer memòria i recordar la raó d’ésser d’aquest dia de lluita: commemorar el sacrifici dels anarquistes de Chicago, que fa 128 anys moriren a mans de l’Estat per lluitar per la jornada de 8 hores. Un fet que no és una mera curiositat històrica, sinó una mostra més de la brutal repressió a la que tot Estat sotmet a la classe treballadora tan bon punt intenta defensar-se. Encara ara, més d’un segle després, ens trobem casos com el de les encausades del Parlament, per posar un exemple de la infinitat que es podrien llistar.

Ens sobren raons per sortir un cop més al carrer enguany: la reforma de la llei de l’avortament, la llei de seguretat ciutadana, la reforma del codi penal, les salvatges retallades en sanitat i educació i la creixent precarietat laboral que vivim dia rere dia son només les darreres voltes de rosca a les que ens sotmeten els nostres odiosos governants. No oblidem les nostres reivindicacions de sempre: la destrucció del sistema de classes, l’abolició del treball assalariat i l’eliminació de l’autoritat en totes les seves formes per aconseguir l’alliberament de l’humanitat, per a crear una societat en la que ningú sigui menys per raó de naixement, ofici, gènere o orientació sexual; en la que la riquesa sigui per a totes i no per a uns pocs.

L’única manera d’aconseguir el que ens proposem és admetre l’existència de la lluita de classes i participar-hi activament utilitzant totes les eines al nostre abast. Aprenguem de les companyes escombriaires de Madrid i de les treballadores de Panrico, que han anat a la vaga indefinida per prendre el que és seu. No reculem quan s’intenti criminalitzar-nos i atacar-nos, doncs la repressió és la millor prova que ho estem fent bé i que els nostres explotadors ens tenen por.

Des de la CNT-AIT creiem que fan bé en tenir-nos por. Farem tot el possible per donar-li a aquest primer de maig el sentit combatiu que té des del seu origen.

1886-2014. Lluitaren llavors, lluitarem avui.

 

[Segona part] Rock and Roll, revolució individual i espoli cultural

E-mail Imprimir PDF

A la primera part d'aquest article vam introduir el Rock And Roll i el seus orígens afroamericans, vam parlar de com inclús els instruments més característics (el saxòfon i el piano) d'aquest gènere musical varen ser desplaçats progressivament per la guitarra i tot un munt d'artistes blancs que més que aportar musicalment van plagiar i desvirtuar aquella música popular.

Aquella alienada deriva ja no recordava els orígens negres de llocs com Nova Orleans, de la mà de pianistes com el mític Fats Domino que mesclaren el R&B, el Swing i la sincopa típica d'allí amb cançons com “I'm Walking” o “My Blue Heaven”, per dir-ne alguna. Orígens compartits amb grans figures del Boogie i el Jump Blues com el pioner Big Joe Turner cantant temes tant mítics com “Shake, Rattle & Rock!” o “Boogie Woogie Country Girl”. Foren uns orígens basats plenament en les estructures del blues, però amb un component poder més frívol, més divertit, més sensual també i sobretot perfecte per al ball i la gresca.

Neix, també, de la mà del ja esmentat Chuck Berry, gegant de la guitarra que va “patentar” el so característic del RnR creant-ne tot un conjunt de riffs que marcarien el futur d'aquesta música. Un músic que va tenir nombrosos conflictes racials amb les autoritats, així com el fet que tot i popularitzar-se enormement preferia dormir al seu cotxe quan estava de gira abans que dormir en els motels segregacionistes del sur dels EEUU. Temes seus com “Maybellene” (on s'hi noten les influències de la música Country) i “Rock and Roll Music” despertarien una gran atenció per part de blancs i negres, o l'immortal “Johnny B. Goode” que portà a Chuck Berry a la fama i, alhora, a una batalla pels drets d'autor amb un famós grup californià amant del surf que li van plagiar descaradament la cançó, emportant-se gairebé tota la glòria gràcies a l'ajuda de la indústria.

Però, també, el RnR va néixer d'un element marginat per la història, aquells negres amb tupè que venien dels barris més marginals del Sur, que bevien a parts iguals del Blues i el Gospel, però també de vodevils, tavernes i locals de mal ambient, de transvestits, prostitutes i drogues. Qui més representaria aquesta influència i marcaria per sempre el Rock and Roll i la història de la música és Little Richard.

Leer más...
 

Periódico CNT nº 410 – Abril 2014

E-mail Imprimir PDF

Clica en el siguiente enlace para descargarlo o verlo on-line: http://cnt.es/periodico/peri%C3%B3dico-cnt-n%C2%BA-410-abril-2014

El Primero de Mayo debe servirnos para mostrar con fuerza nuestro más firme rechazo a la actual situación socioeconómica. Pero más allá de la situación actual, es necesario reivindicar y mantener el legado histórico de esa fecha y su significado. Sin querer con esto caer en la mitificación, debemos rechazar un Primero de Mayo como un simple día festivo, porque desvirtúa su origen de lucha obrera.

La lucha no puede estar sujeta al calendario, sino a la necesaria respuesta a los graves ataques que sufrimos día a día, sin olvidar nuestra justa aspiración a un mundo mejor a través de un cambio radical de la sociedad y la economía, que solo puede ser protagonizado por la clase obrera.

No vamos a enunciar aquí ni la larga lista de robos y abusos, ni las injustas condiciones a las que someten nuestras vidas los de siempre: banqueros, políticos, empresarios y demás calaña. Digamos, por simplificar, que todos los problemas forman parte de uno solo: el sistema capitalista.

Ellos, como clase social, con sus decisiones y actos persiguen un único objetivo: el de mantener sus beneficios y privilegios a través de un sistema socioeconómico basado en la dominación y la explotación del resto de las personas, considerándonos mercancía, gando sin dignidad, sin derechos ni control sobre nuestras vidas. Nos preguntamos qué es necesario para responder y actuar “como ellos”. Es decir, como una misma clase, organizada y con un único interés final: liberarnos del yugo capitalista.

Ahora es cuando tenemos que abandonar la resignación, perder el miedo, y debemos recuperar la conciencia de clase, generar y proyectar valores propios, construir alternativas reales y no solo teóricas.

Estamos obligados a hacerlo, ya que el sistema nos quiere convencer de que somos individuos inconexos, aislados, incluso mejores que otros en base a identidades culturales, religiosas, futbolísticas, nacionales… para convertirnos en meros consumidores o en simples productores. En definitiva, hacen todo lo posible para crear divisiones, barreras, fronteras que solo sirven para impedir que nos encontremos y nos reconozcamos como lo que somos: una misma clase; explotada, dominada y utilizada. Tenemos que levantarnos y plantarles batalla.

Por eso el Primero de Mayo sigue siendo importante, por su esencia internacionalista y obrera, por su valor combativo y de reivindicación. Reclamamos el Primero de Mayo por orgullo obrero, ya que históricamente fue una demostración de fuerza de los trabajadores en todo el mundo, que servía para recordarles que estábamos enfrente, dispuestos a pararlos y a derrotarlos.

Sí, el Primero de Mayo era una Huelga General mundial. Casi nada. Parece un cuento, pero no, es nuestra historia, la del Movimiento Obrero.

Por eso, ahora, Primero de Mayo, debemos continuar con la movilización, para seguir en la calle, para seguir sumando y ser más fuertes, para que los de arriba empiecen a dormir con un ojo abierto, intranquilos, porque los de abajo hemos comenzado a despertar, y nuestros sueños son sus pesadillas.

Salud y Revolución Social.

Secretariado Permanente del Comité Confederal

Leer más...
 

Un cafè amb... Victor Manuel, membre anti-MAT de Girona

E-mail Imprimir PDF

Perquè estas en contra de la MAT?

Estic en contra de la MAT, en primer lloc, perquè és part del sistema capitalista. També per una qüestió de salut, la MAT portarà moltes malalties. Una altre raó és que no hi ha hagut cap consulta a la població. És a dir, primer per lo què és, un ramal per portar energia i així les elèctriques poder guanyar més diners. Tot i que aquí, tant a Catalunya com a l'estat espanyol, esta més que demostrat que hi ha excedent d'energia.

Llavors la idea de la MAT és exportar energia cap a altres països?

Si, exportar cap a Europa, França, Itàlia, en definitiva països d'Europa on necessiten més energia de la que tenen.

Com esteu organitzats en les diferents comarques de Girona?

Hi ha diferents assemblees. Esta l'assemblea de No a la MAT la Selva, que fa poc van organitzar un referèndum per veure si els veïns/es de Santa Coloma de Farners i Riudarenes volien o no la MAT, i va sortir un no rotund. Esta l'assemblea No a la MAT a Girona, que esta més centrada a la zona de Viladasens i Fellines i esta la gent de No a la MAT a Canet d'Adri. Fa poc s'ha presentat el moviment Desmuntem la Mat, on hi ha una sèrie de col·lectius darrera.

A nivell antirepressiu, el dijous 13 de Març es va presentar una campanya contra en “solidaritat amb la defensa del territori”, format per diversos col·lectius de l'àmbit de Girona.

Des de quan és reviu l'oposició a la MAT?

En el nostre cas, és cap a l'agost, ja que és quan sabem que les expropiacions estan a punt d'arribar, tot i que es va allargar fins al Desembre. Durant aquests mesos, hi ha hagut diferents accions, com per exemple l'acampada, que va acabar amb l'ocupació del Mas Castelló. Més tard, cap al Desembre, amb les dates de les expropiacions, la cosa es va tornar a reactivar, primer de tot es va fer una acció a Medinyà despenjant unes pancartes en unes torres que hi havia per allà, mentre que es tallava la N-II. Durant la setmana de les expropiacions, es van fer concentracions, en el cas de Viladasens es va poder aturar les expropiacions gràcies al moviment popular que va aconseguir que l'alcalde no obrís l'ajuntament on es firmarien aquestes expropiacions. Per tant, es va aconseguir posposar l'expropiació fins al 6 de Març.

Més tard vam fer l'acció que ha sigut més mediàtica, l'enterrament d'un cotxe on em vaig encadenar. Les darreres accions van ser el 6 de Març, quan dos companyes de Viladasens es van encadenar en uns bidons, i va aconseguir retardar les expropiacions.

Cal dir que Red Eléctrica esta fent una jugada, i és que a una persona que havia d'expropiar 200 metres de camí, per accedir a on s'esta fent una torre, han netejat un altre camí en el bosc, per poder accedir a aquest lloc.

Has comentat que vas ser la persona que et vas encadenar dins del cotxe, parlam una mica com va anar aquesta experiència.

Primer dir que l'experiència que jo vaig viure no és la mateixa que va viure la gent fora. Jo ho vaig viure amb certa tranquil·litat, portava temps mentalitzant-me. El dia que van venir, vaig rebre un missatge i per tant vaig baixar cap abaix i em vaig encadenar. Vaig estar incomunicant-me amb els companys/es de casa. El primer que va venir a parlar amb mi va ser un bomber, tot i que en un principi em volien fotre fora els mossos, jo em vaig negar i vaig dir que volia que em fessin fora els bombers.

Un dels bombers que va entrar, hem va donar la enhorabona pel treball fet i em va demanar que em deixés anar, però li vaig dir que no podia, ja que estava lligat. M'ho va repetir 10 cops, al que li deia que no, que no podia. Finalment em va dir que portarien una retroexcavadora. El bomber va sortir i es va quedar un mosso, que em va dir que ell es quedaria amb mi. Jo li vaig dir que molt bé, però allà, lluny, a qui no entres. Ho va respectar, tot i que va fer fotos.

Per tant el tracte va ser bastant correcte, però amb els meus companys no. Perquè jo al bomber li deia una cosa, i ell als meus companys li deia una altre. Gràcies a que nosaltres teníem sistemes de comunicació, vam poder xerrar i veure les mentides que deien que jo havia dit. Perquè tant els bombers com els mossos jugaven a manipular el que jo deia. Per tant, podem dir que van jugar brut. També cal dir que van tenir molts errors, com per exemple quan van treure la radial. Jo els hi vaig dir, “compte que aquí esta el tub de la benzina, és a dir, que ens podem anar a prendre pel cul com feu alguna cosa mal feta” i el bomber em respon, “bueno, si passa això, tenim l'extintor.”

A nivell mediàtic com vanar? Per què va sortir a tots els mitjans.

Va ser molt més del que esperàvem. Esperàvem que es fes ressò a nivell de Girona, no se, el Puntavui, Diari de Girona, potser TV3, però el dia següent ens trobem que tenim a la casa, a Cuatro, TV3, em truquen de no se quants mitjans de comunicació, surt a tots els diaris de l'estat espanyol, per tant, es va poder visualitzar el problema que hi ha a Fellines.

Cal dir però, que molts d'aquests mitjans no buscaven informar, sinó el que volien més que res era el morbo. Nosaltres volíem donar a conèixer el que esta passant a Fellines, que és molt senzill, es vol construir una torre, a menys de 20 metres d'una casa. És a dir, passarà una línia de 400 KW, amb el que això pot comportar, al costat d'una casa.

 

Quin és l'estat actual de la lluita contra la MAT?

Bé, com t'he dit, hi ha 16 persones imputades, Red Eléctrica esta fent ardits per construir les dues torres que falten allà, per tant, com Red Eléctrica continua treballant, nosaltres continuarem lluitant, la nostre premissa és aturar la MAT.

 

 

 

[Cultura] Ressenyes dels nous llibres d'Agustín Guillamón

E-mail Imprimir PDF

Desde hace dos décadas el historiador barcelonés Agustín Guillamón Iborra lleva publicando la revista Cuadernos de Balance. Su intención es rescatar la historia del movimiento obrero revolucionario español y dar a conocer sus figuras más relevantes, no siempre bien conocidas ni tratadas por la historiografía académica de izquierdas o ni siquiera por la misma historiografía revolucionaria. Su trabajo ha sido tan extenso (Balance tiene 37 números, y además ha escrito innumerables artículos en muchas otras revistas) que poco a poco se está realizando un compendio de sus escritos y de sus investigaciones.

Como libros de recopilación, actualización y ampliación de artículos aparecidos en antiguos cuadernos de Balance, Guillamón ha ido publicando progresivamente Barricadas en Barcelona, editado por Espartaco Internacional, 2007; Los Comités de Defensa de la CNT en Barcelona (1933-1938), de Aldarull, 2011, y La Revolución de los Comités: Hambre y violencia en la Barcelona Revolucionaria. De junio a diciembre de 1936, coeditado por Aldarull y El Grillo Libertario, 2012.

En noviembre de 2013 una colaboración editorial entre Aldarull y Dskntrl-ed! acaba de sacar Los Amigos de Durruti y El Terror Estalinista en Barcelona, 1938. Para quien esté siguiendo la obra de recopilación de Guillamón, estos dos libros tratan extensivamente dos aspectos que no se conocen demasiado, puesto que nuestra atención a la hora de leer la Guerra Civil española y el proceso revolucionario ha ido a menudo por otros derroteros.

Leer más...
 


Página 1 de 169